Net de l’àvia Juana

A mi, que vaig tenir la potent relació que vaig tenir amb l’àvia Neus i que l’únic que enyoro és no haver pogut tenir la mateixa amb l’àvia Angeleta (vivia a Santa Maria de Barberà i Sabadell i en aquells anys era molt lluny de Calonge), em satisfà moltíssim saber que el 132è president de la Generalitat és net de l’àvia Juana. Que ho hagi sabut i s’hagi remarcat perquè l’àvia Juana venia d’Almeria és el que no trobo interessant a aquestes altures de la pel·lícula i em mortifica. És més, ho trobo vergonyós. Com escrivia abans-d’ahir, els debats que el país mereix i necessita no es troben en l’eix amos/masovers que també s’ha posat sobre la taula aquests dies. I molt menys encara en l’eix del nombre de cognoms catalans a la família, eix que ens ha portat a saber de l’àvia Juana, perquè alguns dròpols no paren de furgar en suposats orígens de casa bona d’Aragonès. Perquè què passa si un no té avantpassats de fora de Catalunya? Que m’he de sentir culpable de res jo perquè els de més lluny que he trobat dels meus avantpassats venien de la Franja? Anava més carregat de galons que ningú el president Montilla, perquè ell mateix era d’Iznájar (Còrdova). A l’entrada del meu poble hi ha un monòlit de l’any 1923. 1923! “Vianant, siguis qui siguis, vinguis d’on vinguis i pensis com pensis, si estàs cansat reposa, la vila de Calonge t’ofereix aquest seient.” Fora orgues!