Discreta i tenaç

El documental Pilar Aymerich. La mirada felina, que va estrenar fa uns dies el programa Sense ficció de TV3, desvela amb cura i delicadesa la personalitat humana i professional d’aquesta excepcional fotògrafa a qui potser els mitjans no hem acompanyat prou els darrers temps, o no tant com a altres artífexs de la memòria gràfica del crepuscle del franquisme i del que va venir just després de la mort del dictador. Aymerich explica en el film dirigit per Jordi Portals (a qui cal felicitar per aquest treball tan complet i sensible) que es va estar tres anys als carrers, del 1975 al 1979, complint encàrrecs però també com a ciutadana. Volia ser a tot arreu, fotografiar-ho tot, amb un neguit: que la realitat que no té imatges és bandejada de la història oficial. A les manifestacions feministes, per exemple, hi va anar a contracorrent dels interessos mediàtics. Les primeres protestes de les dones no estaven a l’agenda de la premsa de la Transició, no. Doncs no és poca cosa el que li devem les feministes d’avui a aquesta fotògrafa discreta i tenaç. Gràcies a ella, sabem d’on venim. Recuperin el documental , si se’l van perdre, i anotin-se que al juny la Fundació Vila Casas li obrirà una exposició al Palau Solterra de Torroella de Montgrí en diàleg amb un altre creador imprescindible d’aquesta generació, Manel Armengol.