Junts hi ha de ser

Feia dies que surava, i ahir final­ment els diri­gents de JxCat van ver­ba­lit­zar l’opció d’inves­tir Ara­gonès però alhora res­tar a l’opo­sició, com la CUP en les últi­mes legis­la­tu­res. D’entrada sorprèn, perquè Junts ha estat i és un par­tit amb clara vocació de govern, i sem­bla poc via­ble, perquè un exe­cu­tiu només d’ERC –ni que hi sumi la CUP, i fins i tot els comuns– seria molt ines­ta­ble, en franca mino­ria al Par­la­ment. El més lògic és que les con­ver­ses es redre­cin, però si al final Junts, pel que sigui, no hi vol entrar, sem­pre ho pot fer pas­sada la qüestió de con­fiança. Al cap i a la fi, ERC i la CUP plan­te­gen la legis­la­tura de 2+2, per començar pri­o­rit­zant la sor­tida de la crisi i la taula de diàleg, i aca­bar en referèndum o embat. I aquí Junts hi ha de ser de totes totes.