Ja n’hi ha prou, de ‘déjà vu’

La mobilitat s’ha disparat aquesta Setmana Santa a nivells anteriors a la pandèmia. Algú s’esperava res de diferent? S’aixeca la barrera i sortim en massa. Com en aquelles grans maratons d’abans del virus en què, quan es donava el tret de sortida, centenars de persones començaven a córrer pràcticament braç a braç. Aquests dies s’han repetit les aglomeracions i algunes actituds realment perilloses de grups d’insensats. Hi ha la necessitat, evidentment, de treure’ns de sobre aquesta rutina pandèmica de monjo de clausura i recuperar una mica de vida. Però la socialització, en els nivells actuals de vacunació, inevitablement té conseqüències. “Venen dies assistencialment complicats”, deia ahir el secretari general de Salut, Marc Ramentol. I la cap d’epidemiologia i medicina preventiva de l’hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, alertava que viurem un déjà vu de Nadal. Ningú del govern gosa dir taxativament que caldrà fer passes enrere pel que fa a les mesures restrictives. Però en l’imaginari col·lectiu tots ho tenim força coll avall, oi? I si no s’acaben prenent, és provable que hi pesin motius més enllà dels sanitaris. El que seria desitjable és posar fi als missatges inconcrets, a les contradiccions entre conselleries i a les previsions incomplertes. D’això ja n’hi ha prou, de déjà vu.