A fer la mà

Es diu Javier i és tècnic jurídic a la con­se­lle­ria de Vice­pre­sidència, Igual­tat i Polítiques Inclu­si­ves de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana. El pobre Javier fa 24 anys que hi tre­ba­lla com a interí. I ara que sem­bla que venen opo­si­ci­ons, aquests per­ver­sos pan­ca­ta­la­nis­tes del Pacte del Botànic s’han tret de la màniga una nova llei de funció pública que demana una cosa tan aber­rant com és que les per­so­nes que tre­ba­llen a l’admi­nis­tració valen­ci­ana han de tenir conei­xe­ments de valencià. I resulta que el pobre Javier, fill del cap i casal, no ha tin­gut mai cap intenció de fer el més mínim esforç per acce­dir a aquest requi­sit. De fet, des del 1997, quan va entrar a tre­ba­llar a l’admi­nis­tració, no n’ha fet cap. Zero. I vostès es pre­gun­ta­ran com ha apro­fi­tat el temps, aquest bon home? Doncs l’ha apro­fi­tat per lli­cen­ciar-se i doc­to­rar-se en dret, per lli­cen­ciar-se en cri­mi­no­lo­gia i per treure’s un parell de màsters en asses­so­ria jurídica d’empre­ses i en direcció i gestió de cen­tres comer­ci­als i uni­tats de negoci. I, és clar, tanta fei­nada no li ha dei­xat ni un minut, ni ara ni en la resta de la seva existència futura, per estu­diar la llen­gua materna de bona part dels seus admi­nis­trats. Com a defensa, el pobre Javier afirma que per estu­diar valencià hau­ria de començar de zero. Més o menys com jo si vull estu­diar xinès, rus o sua­hili. O com ell amb el dret. O és que va començar la car­rera tenint els conei­xe­ments d’un mem­bre del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia? La cosa faria gràcia si no fes plo­rar, perquè les quei­xes del Javier han tro­bat ressò en la premsa de la caverna. Aque­lla que sem­pre està dis­po­sada a ata­car qual­se­vol cosa que ensumi català, o valencià, tant se val. I ara han tro­bat una nova víctima del cata­la­nisme en un paio amb dues car­re­res i dos màsters que en un quart de segle no ha tro­bat el moment per apren­dre l’idi­oma del lloc on viu. A fer la mà!