La justícia és seva

Els feligresos de la congregació constitucionalista no paren de repetir una vegada i una altra que la justícia és igual per a tots els ciutadans, o sigui que és cega, imparcial i independent, que mesura tothom amb el mateix raser sense importar càrrecs, ideologia, estatus social o padrins i que el seu únic objectiu és fer justícia aplicant la llei. Amén. Ara bé, quan s’acaba l’oració, qualsevol semblança amb la realitat sembla pura coincidència. Mires a dalt de tot, al Tribunal Constitucional, i veus que ja són dos dels dotze magistrats els que s’han apartat generosament de les deliberacions relacionades amb els presos i exiliats polítics catalans, però no perquè la seva ideologia i els seus prejudicis sobre la qüestió, públics i notoris, els facin incomplir greument el parenostre de la justícia i el seu primer manament, que és la imparcialitat, sinó perquè, si no ho fan –d’abstenir-se–, saben que la justícia europea tindrà argument per desautoritzar-los i això no seria bo ni per a l’Estat que defensen, ni per al tribunal que representen, ni per a les seves carreres judicials. Això sí, enrere queden totes les actuacions dels últims anys en la qüestió catalana, totes unidireccionals, amb resolucions exprés quan convé a la justícia patriòtica i recursos tancats al calaix quan convé deixar passar el temps en perjudici, per exemple, dels nou polítics independentistes catalans que són a la presó des de fa tres anys per haver organitzat el referèndum de l’1-O del 2017. Per a ells hi ha hagut presons preventives abusives i sense atendre raons, risc de fugida, perill de reincidència i no penediment com a arguments habituals a les encícliques del Tribunal Suprem. Justament el contrari del que han tingut els assaltants de la Delegació de la Generalitat a Madrid l’11 de setembre del 2013, que encara no han vist la presó, tot i tenir sentències fermes i reconfirmades pel mateix Suprem, tot i que dos d’ells han fugit. Per a ells, militants d’Espanya i de diversos partits d’extrema dreta, tots els recursos són acceptats; les condemnes, suspeses, i els drets, protegits. La justícia és seva.