Una república de milers d’escoles

“Visca la República! Crearem una, cent, milers d’escoles, sembrarem cultura i recollirem llibertat.” Avui fa 90 anys s’enlairava la tricolor a tot el país, al so de La marsellesa i de l’himne de Riego i la multitud eufòrica acomiadava el rei expulsat. Avui recordem els noms de Lluís Companys, Francesc Macià i Manuel Azaña entre d’altres figures cabdals d’una etapa de la nostra història que, com s’ha dit, va néixer en pau i va viure sempre en guerra per la conspiració tenaç de les oligarquies econòmiques, religioses i militars, fins al cop d’estat del 36. Però avui volem sobretot retre homenatge a totes les persones anònimes que defensaren dia a dia els ideals de justícia social que tan bé es descriuen en la frase inicial de l’article, prestada per Francesc Llobet Gibert, president del comitè de milícies antifeixistes i alcalde de Vidreres. Homes com ell, fill d’agricultors, cisteller d’ofici, autodidacta –va anar a estudi un curs– entusiasta lector de Victor Hugo, Bakunin, Kropotkin, Tolstoi, Balzac, La Revista Blanca, sabien que l’educació era la principal eina per vèncer l’endarreriment secular i l’opressió i la misèria de les classes populars. I dones com ella, com la Paquita Bardalet Gay, també de Vidreres, òrfena, minyona de la fonda can Pou, que als 17 anys es va posar al servei de la República quan va ser atacada per Franco: va seguir cursets d’infermeria i va treballar a l’hospital de Caldes de Malavella cuidant soldats ferits que va acompanyar a l’exili. Tots els pobles tenen els seus Francescs i les seves Paquites. Salut i llarga vida en la nostra memòria, que la lluita continua!