La cultura com a ‘performance’

L’aparició dels monòlits arreu del món, com el cas del de Platja d’Aro, cal que la situem en el marc de l’art efímer, concretament dins l’escultòric. Tampoc és que se’n pugui dir efímer del tot, perquè algunes d’aquestes estructures no desapareixen sinó que es mantenen i, fins i tot, l’autor o autors se les atribueixen. El concepte dels monòlits metàl·lics no deixa de ser interessants quant a proposta, no tant pel valor o no de l’obra –això va a gustos–, sinó per la performance que representa i les esbojarrades teories que genera. En el cas de Platja d’Aro s’ha seguit el guió, igual que el primer, a Utah: tal com ha aparegut ha desaparegut. Collonada o no, no deixa de ser també una manera divertida de fer cultura i, de passada, publicitat, que ja va bé.