Encara no són les dotze i el mòbil ja em diu que he complert la saludable fita dels deu mil passos diaris. Estic rebentada. He vingut a Barcelona per feina i ho volia aprofitar per fer de tot: veure una o dues exposicions, anar a una llibreria, entrevistar un escriptor de veu fluixeta, asseure’m en una terrassa a mirar la gent com passa. No he completat ni la meitat dels meus propòsits, per més que el mòbil salti d’alegria. M’he passat la meitat del dia engolida als túnels del metro, pujant i baixant escales, mesurant el temps pels intervals d’un encàrrec a un altre. Al tren de tornada, topo amb un capítol de Boris Groys, el meu únic botí d’avui, titulat ‘El desig de descansar’. La cultura sent aversió a la productivitat i la pressa; estima el vagareig.