Dos mesos de desgast

Segueix sent un misteri –públic– la llista de motius pels quals dos mesos després de les eleccions aquest país encara no té govern. “Concreció!”, va demanar-li Junts a un Pere Aragonès que va desgranar propostes en una hora llarga de discurs. Junts no concreta i a més diu que no té pressa, tot dient que vol un govern sòlid. Ara mateix, la perspectiva d’una nova legislatura plegats difereix de ser engrescadora quant a confiances i solideses. El desgast que Junts aplica es trasllada a l’ànim col·lectiu. En el cas que s’anés a unes altres eleccions o a un govern fràgil –com alguns amenacen–, això afectaria la viabilitat a mitjà termini de l’independentisme com a projecte polític. De fet, la paràlisi ja ho està fent. En la urgència social per la pandèmia, el govern es veu obligat a la provisionalitat, incapaç de poder oferir moltes de les respostes necessàries. En lloc de fer avançar l’independentisme a través d’un marc d’estabilitat que alhora ajudi a refer-se al mateix moviment, aquest bloqueig tacticista en malbarata el major capital polític aconseguit fins ara a les urnes: un 52% amb la idea principal de transformació social. I això enmig d’una repressió judicial sense treva. L’aniversari de la Segona República recorda l’alegria ciutadana per les esperances de millora per a la majoria social. Una felicitat col·lectiva similar a la dels massius 11-S. El republicanisme era motor transversal de canvi fa 90 anys, igual que en els darrers ho ha estat l’independentisme. Ara, a quins interessos serveix un bloqueig que respon amb falta de compromís a una societat que pateix com fa dècades que no es recordava?