La dama de l’orgue

“Xamosa Francina: He rebut la teva carta i he saltat d’alegria. M’has fet reviure la noia que, com tu, vaig ser. Els teus ulls estan plens d’il·lusió i tens tota una vida per omplir. Estàs a l’inici d’una iniciativa dura, però amb constància i moltes ganes te’n sortiràs. No dubtis ni un moment que les coses que es fan amb ganes tenen sempre el seu fruit. Els sacrificis porten una sorpresa gratificant i gratificadora. T’encoratjo que segueixis per aquest camí, i recorda que primer va la costura i després el lluïment. T’envio una carta que, amb motiu de la construcció d’un orgue que portarà el meu nom a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona, faig arribar a grans personalitats de l’orgue. Te l’envio a tu amb el sincer desig que un dia puguis tenir un record d’una persona que ha dedicat tota la seva vida al millor dels instruments: l’orgue. Si tot va bé ho farem el mes d’octubre d’aquest any. I si per una casualitat vinc per Girona, t’ho faré saber. Permet-me que et doni el meu desig a la meva manera: organeja i seràs feliç. Barcelona, 21 de març de 2021. Montserrat Torrent.”

Lletres trameses per l’organista Montserrat Torrent i Serra (1926) a Francina, estudiant d’orgue i de piano. Amb tota serenitat l’estimula a continuar i li diu: “Recorda que primer va la costura i després el lluïment.”

Montserrat Torrent està considerada la més important organista del segle XX i de l’actual. Concertista, mestra d’organistes i introductora de noves maneres d’entendre la interpretació de la música antiga. La seva mare, Angeleta Serra, havia estat deixeble d’Enric Granados, que la va iniciar en el piano. Acumula reconeixements tant pels seus concerts com per la docència. Als anys setanta dels segle passat molts orgues de Catalunya estaven desballestats, i no va parar de denunciar-ho, fins a aconseguir el 1973 la restauració de l’orgue del Palau de la Música.

Els primers anys van constituir, segons explica, una cursa d’obstacles. Tothom se sorprenia que una dona toqués l’orgue. El món de l’Església –tan masculí– li va posar tota mena de pegues. Va passar anys tocant l’orgue del Palau Nacional, a Barcelona, sense calefacció. El fet de sortir a tocar a fora, a l’estranger, li va permetre veure que les coses es podien fer de manera diferent de com es feien aquí.

Ara ha sortit un llibre, Montserrat Torrent: la dama de l’orgue, d’Albert Torrens, que recull les circumstàncies de tota una vida dedicada a l’orgue, havent tingut més estima i reconeixements a fora que no pas aquí. Però no ha defallit mai, tot i la seva edat.

Pau Casals havia dit que l’orgue no el considerava un bon instrument perquè no permetia matisos. Montserrat Torrent li va dedicar una audició i el mestre va canviar d’opinió. Ella ha tocat repetidament l’orgue de la Catedral de Girona.