D’alarma a atzar

Un ciutadà de Sevilla ha obtingut l’Euromilió. Les possibilitats de guanyar el sorteig europeu eren increïblement escasses però jugava sobre més segur que si no es vacunava de la Covid. Tenia menys possibilitats d’emmalaltir per la vacuna que li han administrat que de guanyar el milió d’euros. Ningú ho diria, amb el desgavell informatiu farmacològic, la gestió estatal de la vacunació i fins i tot les previsions per quan s’aixequi l’estat d’alarma. Han hagut de sorgir associacions de científics a defensar la vacunació com a millor i única eina fiable contra la pandèmia! Un remei del segle XXI, creat per l’avançada ciència, fent-ne estudis previs, assajos i analitzant les contraindicacions que tot medicament té. Perquè l’altra opció de superar la pandèmia seria un anacrònic aïllament social, ideat al segle XIX i que garanteix mortalitats massives de fa dos i tres segles.

En un any de pandèmia hem estat pendents dels epidemiòlegs, i darrerament, dels farmacòlegs, que ens situen el debat de la vacunació al seu lloc. Un dels perills de la pròxima desescalada i de la recuperació econòmica posterior seria haver d’estar pendent dels jutges.

Pedro Sánchez ha estat incapaç de dotar les autonomies d’una eina de govern més eficaç per fixar restriccions locals i puntuals de la mobilitat, o bé tocs de queda o confinaments delimitats per aturar brots després del 9 de maig. Les lleis de salut pública estatal o autonòmiques no permeten mesures tan eficaces i contundents per a algun territori concret, que seran de fàcil recurs judicial per part dels sectors econòmics afectats. A l’estiu ja hi va haver resolucions incomprensibles o contradictòries en territoris veïns de tribunals contenciosos o superiors de justícia. I, vist l’electoralisme econòmic de Sánchez, tampoc no es preveu que el repartiment de fons europeus per a la recuperació econòmica hagi de rescatar col·lectius socials ben castigats per la crisi, sinó més aviat afavorir reconversions de sectors pendents d’afrontar els deures feia anys.