Un projecte a l’altura

Catalunya gaudeix avui d’un sistema universitari potent que ofereix formació i produeix recerca de qualitat. De cara al futur els reptes són múltiples, però també ho són les oportunitats, i això requereix la implicació de tots i, per descomptat, de les institucions públiques.

Posats a parlar en clau de futur, m’agradaria compartir amb vosaltres un cas concret que per motius personals conec bé: el cas de la Universitat Pompeu Fabra (la UPF). D’acord amb diversos rànquings internacionals publicats el darrer any, la UPF és considerada la millor universitat espanyola i la número deu del món (sent la cinquena europea) entre les universitats menors de 50 anys (Times Higher Education 2020). Aquesta posició costa molt d’assolir-la i no s’improvisa i per això la UPF és un patrimoni de país que justifica un moment de reflexió col·lectiva en un moment de canvi del seu lideratge.

En els darrers vuit anys el rector Jaume Casals ha guiat encertadament la UPF. Voldria destacar algunes aportacions importants que ha fet el rector sortint, com la promoció d’innovacions docents substancials o la definició d’un projecte clau no només per al futur de la UPF sinó també per a la definició de la Barcelona (i Catalunya) del futur: el Mercat del Peix, un nou complex de recerca i innovació d’uns 46.000 m², centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari, que s’ubicarà en els terrenys que ocupava antigament aquest mercat, al costat del parc de la Ciutadella.

El proper rector de la UPF serà el reconegut catedràtic d’Economia Oriol Amat i fins ara degà de la UPF Barcelona School of Management, que, en ser l’únic candidat optant a les eleccions al rectorat, es confirma que podrà donar continuïtat al mandat del rector Casals i, sens dubte, fer noves aportacions i emprendre noves iniciatives. Dintre de les idees centrals del proper rector destaca el seu propòsit de seguir assolint un nivell excel·lent en recerca però també esdevenir un referent en transferència del coneixement a la societat: no sols aportant una sòlida educació sinó també obrint la universitat a la societat en general i a les empreses en particular, i contribuint, en definitiva, a la millora del benestar social. De la mateixa manera que avui en educació es reivindica el paper d’educar en competències i per projectes (saber i saber aplicar), també en recerca cal prestar una major atenció a la seva transferència real, al seu ús social, industrial, personal, etc.

També destaca el seu interès a modernitzar la maquinària universitària per tal d’aconseguir una millora del model organitzatiu de la universitat que ho ha de fer possible i la materialització del macro-projecte Ciutadella del Coneixement, una iniciativa científica, cultural i urbanística liderada per l’Ajuntament de Barcelona, amb el compromís de la Generalitat de Catalunya i esperem que amb el suport estatal, que pretén convertir l’entorn del parc de la Ciutadella en un node de coneixement urbà de referència mundial.

La primera concreció d’aquesta iniciativa pionera serà precisament aquest projecte de l’Antic Mercat del Peix, on la UPF, amb la participació del Barcelona Institute of Science and Technology, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Empresa i Coneixement, desenvoluparà una agenda científica interdisciplinària enfocada en el benestar planetari, aportant solucions des dels diferents àmbits de coneixement de la universitat: des de la salut, la biologia, la política i l’economia, fins a les humanitats, les enginyeries, el dret o la comunicació. La idea és que la Ciutadella del Coneixement sigui un espai de trobada on més endavant totes les universitats i tots els centres de recerca del sistema universitari català puguin treballar junts en el desenvolupament d’aquest nou paradigma.

Cal notar que plantejar avui col·laboracions entre les ciències, les humanitats i la cultura és, de fet, un nou paradigma que cal desenvolupar. En una ocasió algú va fer notar que, de fet, l’edat de pedra s’hauria pogut dir l’edat dels fils, ja que més enllà de l’ús de les pedres el que fou clau va ser saber unir amb fils les pedres amb pals. Que aquest tema de confluència de ciència-cultura-humanitats sigui avui present en projectes de futur és quelcom que cal incentivar. I ben segur que el tema serà a l’agenda de tot el sistema universitari. La societat ho demana. Catalunya s’ho mereix.