Quan el mal ve d’Almansa

Ja fa deu anys que Fran­cisco Camps va obli­gar a apa­gar els repe­ti­dors de TV3 i IB3 al País Valencià, i des d’ales­ho­res la lluita dels valen­ci­ans ha estat exem­plar... i força solitària. Han hagut de fer-se càrrec de mul­tes milionàries a Acció Cul­tu­ral del País Valencià per man­te­nir els repe­ti­dors, han sor­tit a mani­fes­tar-se i no han parat de llui­tar durant aquesta dècada. Des del Prin­ci­pat, fati­gats per haver de plan­te­jar tan­tes bata­lles en tants fronts, no hem sabut fer-los cos­tat ni plan­tar cara com cal­dria a aquesta frag­men­tació de la llen­gua. Avui és 25 d’abril, data emblemàtica al País Valencià, que com­me­mora la der­rota de la bata­lla d’Almansa del 1707, a la guerra de Suc­cessió. La des­feta d’Almansa va por­tar la dero­gació de les ins­ti­tu­ci­ons d’auto­go­vern i la pèrdua de tots els furs. Jus­ta­ment va ser un 25 d’abril que Joan Fus­ter des de Cas­telló va llançar un crit que va esde­ve­nir emblema: “O ens reco­brem en la nos­tra uni­tat o serem des­truïts com a poble.” I que hi hagi reci­pro­ci­tat dels mit­jans públics a l’espai català és clau per reco­brar aquesta uni­tat. Un dels objec­tius fun­da­ci­o­nals de TV3 és impul­sar la nor­ma­lit­zació del català, i no està com­plint l’objec­tiu si no arriba a la mei­tat del ter­ri­tori de parla cata­lana. No dei­xem la decisió només en mans de Madrid o del govern valencià de torn, massa espan­tat per la reacció de l’anti­ca­ta­la­nisme. Posem-ho a l’agenda política, recla­mem també rebre la radi­o­te­le­visió valen­ci­ana, defen­sem l’espai català de comu­ni­cació. No ens en que­dem al marge perquè, com diu la dita, quan el mal ve d’Almansa (o de Madrid), a tots alcança.