Les mentides disparen bales

L’àvia pell blanca va amb el cap cot i la mirada baixa, decandida per una subsistència de 426 euros. No s’adona que un jove pell fosca amb caputxa i tapaboques l’observa des de molt amunt amb la seguretat i (pre) potència d’una pensió de 4.700 euros obtinguda com a menor no acompanyat en un país que no és el seu i en el qual només d’arribar ja lliga els gossos amb llonganisses mentre els natius desemparats passen penúries. Ja saben que parlo d’un cartell penjat en una estació madrilenya, d’un d’aquests injustificadament tolerats muntatges que inciten a l’odi per omplir les urnes; la llibertat d’expressió no es pot mantenir damunt d’una fal·làcia tan malintencionada, no s’entén per què el jutge en denega la retirada. Deu ser perquè els ofesos no estan en condicions de defensar-se? No seria aquest un factor que els faria més protegibles? A banda de la bola del suposat sou, tampoc és cert que el noi en qüestió hagi trepitjat mai Barajas: viu a Bangladesh i fou retratat per un amic, estudiant al Canadà, que s’ha mostrat molt enfadat per la manipulació racista de la imatge. Però no passa res, l’extrema dreta menteix més que no parla i s’envalenteix en la impunitat, ja fa anys que a tot Europa intenta –i aconsegueix també per certa indolència democràtica– condicionar l’agenda política i presentar la immigració com una amenaça a la identitat i a la seguretat nacional. Dispara bales contra els més vulnerables, els mantinguts en les cues de la fam, deshumanitza i criminalitza –vella estratègia– i sobretot no s’atura: la munició ja està arribant als despatxos.