Que Déu els agafi confessats!

Dijous passat, segons recull Religión Digital, el Foro de Curas de Madrid y Más i desenes de col·lectius de cristians de base van signar un manifest contra “l’ultraliberalisme polític i econòmic d’Isabel Díaz Ayuso i el PP” als quals se sumen “les propostes anticonstitucionals, antidemocràtiques, antifeministes, homòfobes i aporofòbiques de Vox,” i van donar un cop de puny sobre la taula. Després de recordar que els dos partits esmentats fan de la religió catòlica i dels preceptes de l’Església una bandera electoral, demanen als cristians que es pensin bé el seu vot –que dipositin la confiança en altres formacions polítiques– i llancen una crida perquè el proper govern de la Comunitat treballi per impulsar “una legislació que protegeixi i defensi els interessos de les persones més necessitades que viuen a casa nostra”. En la mateixa línia, divendres el portaveu dels bisbes, Luis Argüello, va assegurar que el cartell de Vox en què es compara els menors no acompanyats amb una jubilada no tan sols era una sortida de to sinó que li semblava dolorós que es posi en conflicte dues realitats precàries: “La doctrina social de l’Església diu que no podem posar a la balança uns pobres contra els altres, unes necessitats contra les altres.” Clar com l’aigua. Una doctrina de l’Església que encén la ràbia de l’extrema dreta, de personatges com Santiago Abascal, Viktor Orbán, Matteo Salvini, Steve Bannon, o de purpurats com Burke, Brandmüller, Sarah, Muller o Viganò, que acusen el “ciutadà Bergoglio” de pseudocomunista. Que Déu els agafi confessats!