Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Els pobres

El pre­si­dent del govern espa­nyol ha anun­ciat que l’Estat donarà un ajut a la pobresa als països de l’Amèrica Lla­tina. Ha con­cre­tat que la xifra que es farà arri­bar és el 20% del que es des­ti­narà a la pobresa espa­nyola. Suposo que ho ha dit amb gran satis­facció i pre­sen­tant-se com un polític que ajuda els pobres del món. Jo em pre­gunto fins a quin punt es pot dir una cosa així i com­pa­rar el 80% amb el 20%.

La pobresa del món està força mal dis­tribuïda, però tots els estats en tenen. Què s’hau­ria de fer per reduir-la o, més ben dit, liqui­dar-la? L’eco­no­mista ame­ricà Jef­frey Sachs va cal­cu­lar fa anys que la pobresa s’eli­mi­na­ria amb l’apor­tació de l’1% del PIB. No és una gran xifra. De fet, supo­sa­ria per a tots els ciu­ta­dans d’aquells estats reduir el cafè de cada dia i tre­ba­llar dos dies més en els quals nor­mal­ment fem pont. Si no s’ha resolt el pro­blema de la fam al món és perquè no hi ha cap líder mun­dial que tin­gui l’auto­ri­tat sufi­ci­ent per empènyer els caps d’estat a fer l’apor­tació de l’1% que se’ls demana. En teo­ria, l’ONU era l’orga­nisme inter­na­ci­o­nal encar­re­gat de fer com­plir nor­mes gene­rals com aquesta, però el Con­sell de Segu­re­tat, for­mat pels ven­ce­dors de la Segona Guerra Mun­dial i per alguns estats inde­pen­dents que es reno­ven, no ha sabut ni ha pogut impo­sar cri­te­ris com aquest. Ter­ri­to­ris més petits, com els que inte­gra la nos­tra esti­mada Unió Euro­pea, també han que­dat curts i sense capa­ci­tat de tirar enda­vant no tan sols la liqui­dació de la pobresa, sinó altres pro­jec­tes comuns com una uni­tat fis­cal o labo­ral. Els gover­nants tenen molta feina a cobrir les neces­si­tats del propi país i, en tot cas, només estan dis­po­sats a cedir el 10% o el 20% d’una par­tida, com a màxim, tal com fa el pre­si­dent del govern espa­nyol.

Els estats no s’han ado­nat que la pobresa té una relació directa amb l’eco­no­mia. Un país amb un per­cen­tatge alt de pobres tindrà unes pos­si­bi­li­tats mínimes de desen­vo­lu­pa­ment. I, una cosa que és tan greu com l’altra, es tro­barà que el país queda divi­dit en dues fran­ges molt ben deli­mi­ta­des: els pobres i molt pobres i els rics i molt rics. La set­mana pas­sada deia que vivíem en un món en guerra. Podria afe­gir que aquest món està divi­dit en pobres i rics i que la guerra està mol­tes vega­des vin­cu­lada a l’estat de pobresa dels seus habi­tants. Els ban­quers de Wall Street o de Lom­bard Street –Lon­dres– només estan dis­po­sats a trac­tar amb les per­so­nes o les soci­e­tats que tenen el seu mateix nivell mone­tari. Ales­ho­res, les guer­res entre ells són més aviat comer­ci­als, sense sang i sense míssils. En canvi, els pobres només poden bus­car el que desit­gen amb armes i sang a dojo.

El que sap més greu és que la huma­ni­tat no hagi arri­bat a ado­nar-se que així com l’eco­no­mia s’ha glo­ba­lit­zat, també s’hau­ria d’haver glo­ba­lit­zat el tracte que es dona a la pobresa. I un tracte que con­sis­teix en la seva liqui­dació o quasi liqui­dació. La gent va fent, escol­tant a la ràdio o a la tele­visió les interes­sants bata­lles del cen­tre d’Àfrica, del Pròxim Ori­ent o de l’Amèrica Lla­tina i con­ti­nuen dis­cu­tint les pos­si­bi­li­tats que té el seu club de gua­nyar la lliga. El que sí que accepta tot­hom és que no és bo que es creïn dins els països dues fran­ges prou amples que inte­grin els rics i els pobres, amb una franja mit­jana que ten­deix a reduir-se i que engloba la classe mit­jana que havia pro­ta­go­nit­zat una bona part de la indus­tri­a­lit­zació i del desen­vo­lu­pa­ment econòmic del nos­tre món. Tot­hom hi està d’acord, però la cul­tura de la cobdícia, de la qual tant he par­lat, es manté com el pri­mer dia i més aviat es mul­ti­plica. Con­si­de­rar que amb més diners un serà més feliç és una bes­ti­esa com una casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia