Tres presidents

Per la inhabilitació del president Torra, per l’avançament electoral automàtic i per la investidura fallida després de les eleccions del 14-F, Catalunya, des de fa nou mesos, no té president a la plaça de Sant Jaume. Torra continua sent el president inhabilitat; Puigdemont, el president legítim a l’exili, i Aragonès, el president en funcions amb aspiracions de poder ser investit. Tres presidents amb poques capacitats per executar políticament els maldecaps del dia a dia: gestió de la pandèmia, recursos europeus, ERTO, expectatives laborals i empresarials postpandèmia i política general per desencallar la paràlisi catalana. Pere Aragonès ha entrat en escena i participarà en la negociació per ser investit com més aviat millor. Avui anirà a la presó de Lledoners per entrevistar-se amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Un gest per cremar els últims cartutxos d’una negociació llarga i feixuga per aconseguir fer govern. Aragonès no va guanyar les eleccions, no va superar la investidura i fa molts dies que els actuals socis de govern, JxCat i ERC, negocien sense que hi hagi avenços notables. Tot plegat debilita la figura de la presidència en uns moments en què s’està reclamant lideratge per fer bullir l’olla. La trobada d’avui servirà perquè l’aspirant a president parli amb Jordi Sànchez de l’estructura del futur executiu. Un fet que no vol dir que sigui definitiu i que avui mateix hi hagi un acord. A hores d’ara, l’acord entre Junts i ERC no és fàcil. Després de més de 80 anys d’història política catalana, ERC vol la presidència. A Junts –tants caps tants barrets– n’hi ha que volen entrar al govern i continuar en un govern de coalició; d’altres volen repetir eleccions, i d’altres volen quedar-se a l’oposició i que ERC governi en solitari. Esperem. Abans del 26 de maig sortirem de dubtes.