Que la guerra no comenci aquí

“Una cosa és veure morir algú d’accident i una altra, saber que formes part d’un dispositiu destinat a enviar milers de tones de bombes que alimenten una brutal tragèdia.” Ina Robles és un bomber que el març del 2017 es va negar a carregar un vaixell saudita perquè no volia ser còmplice de la guerra al Iemen –una de les grans oblidades dels mitjans, a què deu ser degut?– i encara menys quan la coalició internacional liderada per l’Aràbia Saudita amb el suport dels EUA, el Regne Unit i França acabava de destruir 38 escoles i hospitals infantils assassinant 683 nens i nenes, segons dades de l’ONU. “La meva consciència no m’ho permet”, va dir en ser expedientat. Ai la consciència! El món –i l’Estat espanyol en especial– té un reiterat problema de submissió al règim de Riad que s’anomena qui paga mana i qui cobra tanca els ulls al sofriment de poblacions indefenses tan lluny del nostre mapa sensible. Saben quantes escales d’embarcacions saudites s’han registrat a Bilbao, Santander, Motril i Sagunt des que el 2015 va esclatar el conflicte?, trenta-tres, informa el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Canons a canvi de mantega? Ports segurs per als que ataquen amb les nostres bombes i ports tancats per als que intenten fugir de la violència? Molt lleig. No volem aquest negoci infame –i opac– ni aquest trànsit de vaixells de la mort, el darrer dels quals va arribar a Sagunt divendres passat. Recordem-ho: el Iemen, catàstrofe humanitària: 200.000 persones hi han perdut la vida, 4 milions de desplaçats, 7 milions amb dèficits nutricionals. Fem que la guerra no comenci aquí.