opinió
Quilòmetre zero
Madrid és de les poques capitals del món que té un quilòmetre zero. Està situat a la Puerta del Sol. Sota del popular rellotge de les dotze campanades de Cap d’Any de les èpoques grises. La placa indica el punt zero de l’Espanya radial. La placa està lluny de la realitat de l’Espanya de les comunitats autònomes, d’una Espanya federal o d’una pell de brau de petits països independents dins d’una Europa unida. És un símbol allunyat del poble i s’ha mantingut ferm des dels inicis de la llarga època de Franco. Un despropòsit, que hi hagi un quilòmetre zero al bell mig de la península. Cada persona ha de poder tenir el seu quilòmetre zero on li doni la gana. Madrid el té a la Puerta del Sol com a demostració d’un poder que Espanya surt de la Puerta del Sol. “Quan plou a Madrid, plou a tot Espanya”... Encara que no sigui veritat. Malgrat que el quilòmetre zero està mal col·locat. Les eleccions d’avui a Madrid poden repercutir en tots i fer-se efectiu el quilòmetre zero. El PP veu el 4-M com l’inici de la remuntada per tot Espanya a conseqüència de la forta baixada de Cs i l’impacte atractiu d’Isabel Díaz Ayuso, a qui fa il·lusió ser presidenta de la comunitat com a palanca per a temes majors. Si el PP puja a Madrid, el PSOE baixarà i l’esquerra del PSOE amb Podem haurà de reaccionar per no perdre bous i esquelles. Després de les eleccions de Madrid, Sánchez no podrà mirar Cs per provocar els partits que el van votar per a la investidura. Haurà de recordar que en bona part és president gràcies als partits catalans. Cal recordar que encara està pendent d’afrontar el conflicte català, començant amb la reforma del delicte de sedició i els indults als presos del procés, que més aviat que tard han de passar pel Consell de Ministres. Avui, caldrà tenir l’ull posat al quilòmetre zero...