Opinió

De reüll

Napoleó

La figura del dictador francès entra en la precampanya presidencial

La memòria històrica no només és font de polèmica a Espa­nya, on, sense anar més lluny, la Guerra Civil i el fran­quisme con­ti­nuen gene­rant inter­pre­ta­ci­ons con­tra­po­sa­des. La manera d’abor­dar el pas­sat també és objecte de con­trovèrsia a França, que car­rega amb els seus par­ti­cu­lars epi­so­dis fos­cos com ara les guer­res colo­ni­als o el col·labo­ra­ci­o­nisme amb els nazis.

Una mos­tra de la difi­cul­tat de mirar de cara el pas­sat l’aca­bem de veure amb el bicen­te­nari de la mort de Napoleó, que el pre­si­dent Macron va com­me­mo­rar ahir amb un dis­curs i dipo­si­tant una corona de flors a la tomba del gene­ral cors. La figura de Bona­parte divi­deix l’opinió pública fran­cesa entre els que hi veuen el gran estra­teg mili­tar i l’impul­sor de l’Estat modern i els que hi reco­nei­xen el liqui­da­dor de la Revo­lució, el guer­rer que va ofe­gar Europa en un bany de sang i va res­tau­rar l’escla­visme. Macron va fer un joc d’equi­li­bris per recor­dar l’ani­ver­sari inten­tant situar-se per damunt del debat entre defen­sors i detrac­tors del per­so­natge. Una pre­tesa equi­distància davant una Marine Le Pen que lloa l’empe­ra­dor que “va fer tant pel país” i “va donar tant al món”. A França, com arreu, la inter­pre­tació interes­sada de la història ser­veix per satis­fer ambi­ci­ons par­ti­dis­tes, i encara més en la llarga pre­cam­pa­nya pre­si­den­cial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia