Tots ferms davant la xeringa

Soc dels que per no fer cua no van al cinema, però que si n’haig de fer per força m’hi sé posar còmode. Ahir vaig passar pel vacunòdreme de Girona i vaig disfrutar d’una cua d’espant. Mentre en feia vaig veure’m immers en una sociabilització passiva d’aquella que sempre em ve de gust: mirada perduda i orelles fines. Al davant, un senyor que va explicar la batalleta suada de la vacunació a la mili, que concretament va fer a Rota. Més de deu en vaig comptar que van fer tot el necessari per colar-se i fins i tot vaig ser testimoni d’un que va arribar al box (havent fet més d’una hora de cua) amb un SMS que no era seu per si colava. Sort que la vacunació ens arrenglera a tots davant la xeringa.