Altres estats d’alarma

Aquest ha estat un cap de setmana atípic respecte al que estàvem acostumats les darreres setmanes. Dissabtes i diumenges d’ensopiment pràcticament tancats a casa i amb una vida política lànguida més enllà del bla-bla-bla que acostumen a fer els polítics. Però aquesta nova normalitat –com tant agrada dir-ne a Pedro Sánchez– s’ha trastocat quan ha decaigut l’estat d’alarma. I això n’ha generat dos de nous. Un de polític i un de lúdic.

Estat d’alarma perquè els que se suposava que s’havien d’entendre per governar junts s’han declarat la guerra. El 14 de febrer ja queda molt lluny i el festeig entre dos vells coneguts ha acabat en divorci. Una guerra que bàsicament deixa uns damnificats: el país i el ciutadà. En un context de pandèmia i davant la crisi sanitària i econòmica que afecta el país, al final el que menys importa a qualsevol persona del carrer és si aquest serrell va cap aquí o si la negociació s’encalla per no sé què. El ciutadà el que necessita és que hi hagi una administració competent que doni la cara per ell. I no uns polítics als quals se’ls acaba la paciència o uns altres que arrissen el ris en les seves demandes.

De què serveix que en campanya totes les formacions diguin que en el seu ADN hi ha el diàleg quan després no són capaces d’entendre’s? De què serveix que el ciutadà vagi a votar i del resultat en surti “un mandat clar” com ells mateixos reconeixen i després ignorin el que el poble els ha demanat? En un moment de descrèdit de la política, desenllaços com aquest només fan que allunyar-ne la confiança i encendre totes les alarmes.

Com alarmant ha estat el final de l’estat d’alarma, amb milers de persones concentrades als espais públics. Després de mesos havent de ser a les deu de la nit a casa, què esperaven les administracions que faria el jovent? No es tracta de beneir els que han fet el que han volgut, però tampoc es tracta de criminalitzar gent que han complert fins ara i que dissabte a la nit no se’ls oferia cap alternativa que no fos aglomerar-se al mig del carrer o a la platja.