Molt graciosos, els de Celrà

Per un cop que els humans podíem tenir una prova fefa­ent que no estem solets en la immen­si­tat de l’Uni­vers i que pot­ser una civi­lit­zació edu­cada, pre­pa­rada i amb sen­tit comú, pro­ce­dent de ves a saber on, ens vin­dria un dia a sal­var, va i resulta que havia estat l’Ajun­ta­ment qui havia ins­tal·lat aquell monòlit apa­re­gut de la nit al dia en una rotonda de Celrà. Molt gra­ci­o­sos. No era un senyal que donés espe­rança a la Huma­ni­tat sinó una sim­ple estratègia del con­sis­tori per pro­mo­ci­o­nar la cul­tura local i per atraure l’atenció que –asse­gu­ren– la premsa no dedica prou als pobles petits. I ara què? Doncs desit­jar que el monòlit de s’Agaró i l’obe­lisc de San­tes Creus siguin, aquests sí, un pri­mer con­tacte indi­ca­dor que ens vin­dran a res­ca­tar.