Per mars i muntanyes

El 16 de maig del 1975, Junko Tabei (1939-2016) es va convertir en la primera dona a coronar l’Everest. Tenia 35 anys, feia poc més de metre i mig, una aparença fràgil, de família humil, i amb un esperit lluitador amb el qual va trencar els esquemes de la societat japonesa, masclista i classista. “L’alpinisme no hauria de dividir-se en masculí i femení. Pujar muntanyes significa ascendir i tornar sa i estalvi, independentment que siguis dona o home. Això resulta irrellevant.” Ho va deixar dit la cronista de les expedicions a l’Himàlaia, Elisabeth Hawley (1923-2018). En una entrevista, mesos abans de morir, Junko Tabei ho resumia com una qüestió de desafiament personal i de passió per les muntanyes, que va descobrir amb deu anys quan amb l’escola va pujar al volcà Mont Nasu. És tan senzill i tan difícil alhora: és un dia, un fet, un llibre, un referent que són l’espurna que ens desperta a la vida. I l’efemèride de Junko Tabei, història de l’alpinisme, ens ho recorda. I també ens ho ha recordat Rita Pàramo Bertran: fa quart de primària i la seva passió l’ha trobat en una piscina. A YouTube es pot veure el seu homenatge al mite de la natació en aigües obertes Montserrat Tresserras (1930-2018), que als 22 anys es va llançar al mar, i va descobrir que nedar era el que la movia. Aquest impuls és el que cal mantenir per poder travessar mars i muntanyes.