A cops de pedres i pans

Eren 6.000 que a cops de pedres i pans van salvar les seves vides, tots a una, homes, dones, nens i ancians, el 16 de maig de 1944, al Zigeunerlager, el camp dels gitanos dins del macabre complex d’Auschwitz-Birkenau. Havia arribat l’hora de l’alliberament no pel treball –com cínicament proclamaven els rètols de benvinguda a l’horror– sinó del treball esclau mitjançant les càmeres de gas, ja que aquells enemics del Reich, malalts, improductius, inferiors, havien donat tot el seu suc. Però algú els va avisar i van organitzar la seva defensa, n’hi havia que havien format part de l’exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial, i els SS no els van poder treure de les barraques. Van tornar, és clar, i la nit del 2 al 3 d’agost en van assassinar 4.000 –2.000 més havien estat dispersats i eliminats. Ens ho recorda Ricard Valentí, president de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia, en la commemoració del Dia de la Resistència Romaní a través d’un vídeo que, a més d’il·lustrar sobre aquest episodi heroic i sobre el Porraimos (genocidi de fins a 800.000 persones per part dels nazis), fa una crida a combatre totes les manifestacions de racisme vigents. Amb molt d’encert perquè una cosa porta a l’altra. Com s’entén que els judicis de Nuremberg s’oblidessin de les seves víctimes? Que fins al 2012 no s’inaugurés a Berlín el propi memorial de reconeixement? Què en sabem, de la seva lluita als territoris ocupats de l’est? Res, em temo. En canvi surt gratis acusar-los de propagar la Covid –com hem vist als mitjans– per part de qui està infectat d’infame ignorància.