Coses que hem de deixar de fer

Una de les lliçons més difícils a l’hora de definir l’estratègia en una empresa és decidir què cal deixar de fer. Sobre el que cal fer, cadascú té idees que cal després prioritzar. És molt més difícil decidir què cal abandonar. Les bones empreses saben deixar enrere productes i estratègies a temps, i les millors ho fan als primers símptomes de declivi. A Catalunya, com a les males empreses, hi ha un batibull de projectes de futur sense priorització i cap estratègia sobre el que cal deixar de fer. Els fons europeus, en lloc de fragmentar-los, s’haurien de dedicar a dos o tres sectors. Volem ser referent en mobilitat, logística, àmbit aeroespacial, àmbit agroalimentari, salut, renovables...? Com les criatures de dos anys, ho volem tot. És el camí segur per no acabar fent res bé. Sobre el que cal deixar de fer, hi ha també sectors molt importants com l’immobiliari o el turisme amb evidències de declivi. Són sectors que no és clar que aportin riquesa, perquè generen externalitats negatives o costos que traspassen a la societat.

L’empobriment i la desigualtat creixent dels darrers 20 anys dels municipis que han apostat pel turisme i el formigonat massiu ens hauria de fer pensar. Hem, doncs, de fomentar la creació de llocs de treball no qualificats i haver d’importar gent per cobrir-los mentre tenim nivells estratosfèrics de desocupació juvenil qualificada? Hem de seguir jugant a ficar el màxim de turistes al mateix espai, generant costos ecològics i socials significatius? Com és que seguim donant exempcions fiscals a l’immobiliari? Cal invertir tant diners públics a assegurar la continuïtat de sectors sobredimensionats que no aporten riquesa?

El govern o opta per tenir tothom content i enfonsem el país o és valent i comença a trepitjar uns quants ulls de poll.