Fitxatges a la política

És un debat recurrent quan venen relleus al capdavant d’un govern. Hi ha una opinió que sembla que rep força suports: al capdavant d’Economia ha d’haver-hi un o una economista; ningú més adient que un doctor o una doctora per liderar Salut; qui millor que un advocat o un jutge per pilotar Justícia... i així fins a completar la llista de departaments. A mi no m’hi trobaran, donant suport a aquesta teoria. Que algú conegui la textura del terreny que trepitjarà és un bon punt de partida, però no és, així d’entrada, cap garantia d’èxit. Sobretot si els coneixements de la persona elegida sobre tot allò que es refereix a la gestió pública són molt limitats o fins i tot inexistents. A un polític que ocuparà la primera fila al camp de batalla, i més amb els temps que corren a tot arreu, és potser més encertat reclamar-li una bona capacitat de lideratge, habilitats per escoltar i delegar i destresa per envoltar-se d’un bon equip de professionals. De què serveix, em pregunto, que un docent estigui al capdavant d’Educació si després no és una persona dialogant, té minvades capacitats com la deliberació i l’anàlisi. En una administració amb 500 càrrecs elegits a dit, em sembla que ja hi haurà qui tingui els coneixements imprescindibles de cada sector. I per partida triple. Del polític hem d’esperar que sigui empàtic, que tingui la capacitat de fugir a estones d’aquells que pensen com ell i buscar solucions en camp contrari, que pugui assumir errors i demanar perdó i, sobretot, que no hi arribi per quant pesa el carnet de militància o perquè algú decideix pagar-li els serveis prestats.