Opinió

De set en set

Tribunal de passar comptes

Hi ha una repressió menys vistosa que la policial o la judicial però tant o més demolidora per a les famílies perseguides per l’Estat: la repressió econòmica. El Tribunal de Comptes espanyol ha citat a declarar aquest mes de juny Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell, l’eurodiputat Jordi Solé i fins a 36 ex-alts càrrecs del govern. Se’ls reclama que paguin de les seves butxaques les despeses de política exterior de la Generalitat del 2011 al 2017. Només a Albert Royo, ex-secretari general del Diplocat, li reclamen més de 4,5 milions d’euros. La resta de fiances que imposarà el tribunal encara no se saben, però es calcula que seran milionàries. El “tribunal de passar comptes” és una piconadora que surt de les catacumbes de l’Estat per arrasar el que quedi després –o fins i tot abans– de les sentències politicojudicials. Treballen fora del focus, els seus membres són nomenats pels partits, tenen un pressupost de 63 milions d’euros anuals que paguem entre tots i que ningú fiscalitza i, lluny de la neutralitat que se’ls demanaria en un estat democràtic, es dediquen a arruïnar els dissidents polítics.

De moment els indults estan al terreny de les promeses. Al terreny de la realitat hi ha una operació coordinada de l’Estat per enfonsar els líders catalans en tots els fronts: en el mediàtic –amb una destrucció de la seva imatge pública–; en el polític –inhabilitant-los–; en el personal –empresonant-los o obligant-los a exiliar-se–; i també en l’econòmic. Un escarment col·lectiu que d’aquí a poques setmanes haurem de tornar a neutralitzar amb la nostra solidaritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.