Cent anys de dolçor
La família Frigola, de Lloret, a finals del segle XIX, a la casa pairal del carrer de Sant Romà, la integraven sis germans que havien anat naixent un cada any, excepte els dos darrers, que, després d’un beneficiós període d’abstinència, els van sortir bessons. Calia guanyar-se la vida i tots van buscar el seu ofici.
A l’Arseni, el segon, l’àvia, la Maria Bofill i Delamar, li va fer de pont per contactar amb Cuba, on vivien uns parents seus que hi tenien una pastisseria. Déu no els havia donat descendència i si algun parent de Lloret hi anava i es feia càrrec del negoci, estaven disposats a deixar-l’hi. L’Arseni, doncs, va aprendre de confiter a marxes forçades a les millors cases de Barcelona amb aquesta intenció. Però quan va haver acabat i estava a punt de marxar, va rebre una segona carta d’Amèrica que deia que havien hagut de canviar de plans i s’ho havien venut tot.
La sorpresa fou majúscula. Vist el resultat, l’àvia de la casa va decidir habilitar un casalot que tenien a l’actual carrer de Prat de la Riba i posar-hi una confiteria, equidistant, precisament, de dues de prestigi que ja existien: Can Tossa Vell i Can Tossa Nou. Era l’any 1921. Amb el temps, es van obrir camí i van passar a ser un dels establiments més destacats de Lloret. El dia de l’obertura van obsequiar els clients amb carquinyolis i “manzanilla”.
Ara, en celebrar els cent anys, ho han repetit, i hi han afegit molts altres detalls. Resulta molt interessant, per exemple, l’exposició que figura en els aparadors de la botiga, amb eines i aparells de l’ofici, com ara un densímetre de mesurar la llet per evitar que els pagesos els barregessin aigua, uns motlles per fer les figures de sucre per penjar en els palmons del Ram, les capses històriques d’unes galetes que havien fabricat, anomenades “Delicias de Santa Cristina”, etc., junt amb una bona col·lecció de fotografies de totes les èpoques, dels amos i dels treballadors i de la camioneta d’anar a buscar la llet a Vidreres, diàriament.
El negoci ha passat de pares a fills, sempre de nom Arseni. La diada de celebració –amb benedicció parroquial inclosa– va ser ambientada per la música del pianista Carles Coll i del seu fill homònim al violoncel, amb peces clàssiques i populars. I tothom va gaudir d’una entranyable diada.
