Per fi s’ha fet la llum

Hem sortit de la foscor i per fi Junts i ERC han arribat a acords. Hi haurà govern de coalició. Set conselleries per a cada formació. Els partits i l’administració de la Generalitat que han de gestionar el compliment de les prioritats programàtiques per garantir l’estat del benestar i promoure la cohesió social i democràtica.

Segons Jordi SÀnchez, s’ha buscat un acord de comú denominador entre ambdues formacions buscant la coordinació, el consens i la direcció estratègica. Voluntat de sumar i no treballar en paral·lel. Lleialtat parlamentària que garantirà la votació conjunta i coincident, coherent amb els compromisos i pactes establerts entre les formacions independentistes.

EL Dilluns 17 de maig, Jordi Sànchez i Pere Aragonès, després de dos dies seguits negociant i ultimant detalls, van presentar als jardins del Palau Robert un document de 46 pàgines que és la guia del nou govern de coalició. El compromís és de corresponsabilitat, lleialtat, respecte mutu, confiança i coordinació, assumint la pluralitat d’estratègies de país i un equilibri per conjugar les diferències, que hi seran.

L’estratègia independentista passa per l’autodeterminació, que necessita, segons Aragonès, un treball conjunt i més pausat. El Consell per la República es reformularà i s’adaptarà. Aragonès no dependrà de ningú. Es reforçarà la mesa de negociació amb l’Estat i s’hi anirà amb l’amnistia i l’autodeterminació, però es deixarà oberta l’alternativa si fracassa la mesa de diàleg, tot i que la ministra portaveu del gobierno, María Jesús Montero, ràpidament va sortir a dir que esperaven que abandonéssim les vies unilaterals i que es reprengués la mesa de diàleg tan aviat com sigui possible. Però no va precisar per què i sobre què.

És molt clar que a La Moncloa no volen la via unilateral catalana, perquè a més ens recomanen que abandonem algunes qüestions que ja sabem que no ens porten res de bo i que ja hem après de l’etapa anterior. Segueixen tenint a la ment el delicte de sedició amb la interpretació impròpia del Suprem que coneixem. L’error és del PSOE, de no haver suprimit el delicte. Tampoc s’esperaven a La Moncloa que els catalans arribarien a un acord. Encara s’ha de veure què passarà quan els aliats republicans catalans recordin que existeix un dret a l’autodeterminació dels pobles i aquesta reivindicació es posi sobre la taula de la mesa de diàleg. A La Moncloa volen que el nou govern català trobi punts d’ancoratge i no continuï per un camí que, segons ells, no porta enlloc tret de la presó. L’amenaça és clara. D’alguna manera a Madrid anuncien que no acceptaran l’embat català i pretenen que no ens moguem del marc autonòmic, sense traspassar ni delegar les competències econòmiques que necessitem.

Però en el programa de govern es parteix de l’existència del conflicte polític que va reconèixer el govern espanyol i es vol passar a un procés de negociació amb totes les garanties, recordant la mesa de diàleg de Pedralbes 2020 com a punt inicial. L’objectiu segueix essent l’amnistia i l’autodeterminació.

Amb el nou govern de la Generalitat comença el moment de la veritat i l’obligació comuna de les forces polítiques i entitats sobiranistes per donar compliment al mandat del 14-F, continuador de l’1-O 2017 amb l’objectiu de fer la Catalunya independent de l’Estat espanyol, a més de fer i executar amb urgència un pla de xoc contra la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia.

Ara es tracta que la bona notícia que ha fet recuperar les esperances a molts que les tenien perdudes sigui durable, entusiasmi la gent, i que el nou govern, els càrrecs de lliure designació i l’administració pública facin la seva feina, pensant més enllà del marc autonòmic, treballant amb força el camí per la independència, amb la il·lusió de construir un país nou, sense discriminacions ni exclusions.