La pedra a la sabata

No havia passat mai, que el Tribunal General de la UE deixés en suspens un suplicatori aprovat per tot un Parlament Europeu. Ja va ser un procés prou revelador en el seu moment (el ple del Parlament que va aixecar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí ho va fer amb només un 57% dels vots a favor, una dada que també era històrica), i ara va i el TGUE la deixa en suspens, ni que sigui temporalment. La decisió, sense precedents, no pressuposa en cap moment com acabarà tot el cas, però és evident que torna a ser una plantofada (una altra plantofada) contra tots aquells que s’han dedicat a perseguir el govern a l’exili. Puigdemont, Comín i Ponsatí són una pedra a la sabata –o una mena de gra al cul, per dir-ho en termes que semblen més emocionals– de la justícia espanyola. Primer –suposo que se’n recorden– va ser la mateixa Junta Electoral, que no els deixava presentar a les eleccions europees. I ho van guanyar. Després, no els deixaven prendre possessió del càrrec. I ho van guanyar, ni que fos més de mig any més tard. I després, el rocambolesc procés per retirar-los la immunitat –amb tota la maquinària de pressió unionista funcionant al cent vint per cent– i les famoses euroordres del jutge Llarena, tombades –o retirades per ell mateix– allà on s’han presentat. Si totes aquestes victòries no són una pedra a la sabata o un gra al cul per segons qui, ja em diran si no què són. Ara, ni que sigui provisionalment, els tres eurodiputats es podran tornar a passejar lliurement per Europa. Per tot Europa? No. Només en un lloc corren el risc de ser detinguts tot i el que pensin i diguin els tribunals europeus. Sí, és clar, ja ho han endevinat: a Espanya, que és on ara estan intentant tapar amb uns indults la vergonya que els podria fer passar una sentència europea sobre l’1-O. Si més no, deuen pensar, que quan caigui aquesta sentència els presos polítics ja siguin fora. Un cop més, l’exili ha tornat a demostrar que hi ha camp per córrer. I ha tornat a deixar clar que això del fumus persecutionis, més que una sospita, és una certesa.