Destriar el gra de la palla

Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una activitat no només interessantíssima sinó, al meu entendre, necessària en els temps proclius al feixisme que vivim. Al Casal de Vilaplana (Baix Camp), s’hi va celebrar l’audició comentada “De la paraula al Cant” a càrrec del compositor Joan Magrané Figuera (Reus, 1988) en la qual l’autor ens va regalar l’explicació d’alguns ressorts del seu procés creatiu expressats de manera tan clara, tan evident a la mirada i intel·ligible a l’oïda que cap dels assistents difícilment oblidarem i que ens va proporcionar un dels gaudis més potents que ens és donat als humans: la comprensió.

Fa un temps ja els parlava, en el mateix sentit, d’una visita comentada per l’artista Gelo de la seva exposició “Dels Bars Musicals de Tarragona als Extraterrestres del Montsià (1980-2020)” al Museu de Valls perquè sempre m’ha semblat que la voluntat de compartir amb els altres els motius, les causes, les picades d’ullet... d’una obra de creació per part del propi autor és un acte generós que no tothom està disposat a fer, sigui perquè no ho ha objectivat, sigui perquè, si ho ha fet, no ha optat per compartir-ho amb els altres. Tot, no cal dir-ho, és respectable però com que és poc freqüent que passi, quan es dona el cas més val no perdre-s’ho, aprofitar-ho al màxim i agrair-ho.

Escric això perquè entenc que actes d’aquest tipus que són sinònim de veracitat, d’argumentació sòlida, de discurs travat... i que, per tant, transmeten autenticitat, transparència, coherència... haurien de proliferar; haurien de formar part de molts àmbits de la vida; haurien de ser naturals en el dia a dia de la nostra societat i dedicats a temes diversos per tal d’aconseguir generalitzar-ne el gust, escampar-ne el gaudi i fer-ne necessària la pràctica de manera que ens porti a evitar que ens facin passar bou per bèstia grossa i a filar ben prim a l’hora de destriar el gra de la palla.