Puigcercós “liquida” el tripartit

Les declaracions duríssimes del líder d'Esquerra, Joan Puigcercós, contra el PSC i el president de la Generalitat, José Montilla, representen la liquidació virtual d'un tripartit que pot acabar la legislatura més o menys aviat però que sembla que ha esgotat la sintonia política mínima per continuar endavant. Els últims esdeveniments al carrer i als tribunals han fet replantejar l'estratègia a uns republicans que ja fa temps que tenien assumit el seu fracàs en l'intent d'acostar el socialisme català cap al sobiranisme, però que han mantingut la ficció d'unitat amb els seus socis de govern en un intent de no tornar a veure's clavada l'etiqueta de soci desestabilitzador del tripartit.

El gest de Puigcercós demanant eleccions és, a aquestes altures de la legislatura, poc rellevant, però té una transcendència política de fons gens menyspreable. Primer, perquè és un torpede a la línia de flotació d'un partit com el PSC, certament desorientat des del 10-J i que no passa pel seu millor moment intern, amb la reobertura del debat sobre la veu pròpia a Madrid i les tensions entre els sectors catalanistes i espanyolistes del partit. Però les paraules d'ahir del líder republicà són també un reconeixement implícit d'aquest fracàs de l'independentisme parlamentari català de portar l'aigua del catalanisme socialista cap al seu molí, una aposta històrica de gran transcendència que només la perspectiva històrica podrà dir si ha pogut consolidar algun avenç, però que en el mitjà termini de dues legislatures no ha donat, ni de bon tros, resultats palpables ni ha estat païda per bona part del seu propi electorat.

A hores d'ara hi ha poca gent que dubti que la legislatura és morta. Només les càbales electorals de curta volada estan determinant les presses que ara demostren uns i la dilació que apliquen d'altres. Però hi ha una profunda sensació de final d'etapa, almenys pel que fa al tripartit. Perquè ahir es van dinamitar ponts que ni amb la improbable aritmètica seran fàcils de reconstruir.