Opinió

El Solstici, festa de la rauxa

Amb el lema “Des de la posta fins a la sortida del sol”, durant 14 anys es va celebrar una festa única

La decisió de poder cele­brar fes­tes majors, revet­lles i fes­tes popu­lars per­metrà revi­far un dels sec­tors més tocats i alhora gene­rarà un plus d’endor­fi­nes, que bona falta ens fan. El cas és que he recor­dat que fa 43 anys vam orga­nit­zar la pri­mera festa del Sols­tici d’Estiu a la plaça Balla­dora de Sant Llo­renç de Lla­gos­tera. Amb el lema “Des de la posta fins a la sor­tida del sol”, durant catorze edi­ci­ons (1978-1991) es va cele­brar una festa única i arrau­xada amb música, coca, vi i foc. La idea va sor­gir de l’asso­ci­ació de veïns tot rei­vin­di­cant l’espe­rit pagà d’aquell antic assen­ta­ment ibèric que durant anys havia aco­llit la festa del veïnat, ja que a prop hi ha l’ermita de Sant Llo­renç, un dels pri­mers sants del cris­ti­a­nisme. Quan el sol s’ama­gava s’ence­nia la foguera per fora­gi­tar l’espe­rit malèfic de les tene­bres! També per coure-hi boti­far­res i, quan la beguda desin­hi­bia, des­a­fiar el foc sal­tant-hi per sobre i de mati­nada per fer-hi tor­ra­des amb all i oli. La festa del Sols­tici va començar amb taqui­lla inversa, és a dir, hi havia coca, vi ranci i mos­ca­tell a dojo i el públic donava el que bona­ment volia. Amb el temps s’hi va posar preu perquè per con­trac­tar grups més potents els diners havien de sor­tir del bar. Una de les senyes del Sols­tici era la impro­vi­sació: s’orga­nit­zava con­curs de titius, balls de la patata o de l’escom­bra, sor­teigs absurds o s’expli­ca­ven acu­dits. L’actu­ació d’espon­ta­nis ani­mava la vet­llada, com l’ano­me­nat Patu­fet de Cassà, que amb la seva bar­re­tina anava on hi havia gresca. Un dels pri­mers anys va ploure i va sal­var la festa perquè va ser capaç d’encen­dre el foc quan volíem ple­gar veles, va fer un reci­tal antològic nar­rant històries i can­tant amb un gui­tar­rista acci­den­tal. Entre els grups que van tocar a la plaça Balla­dora, encapçala la llista amb qua­tre actu­a­ci­ons La Rodona de Joan Duch i Ton Tor­ner. Altres que van repe­tir: Taxi Express amb el can­tant i actor Edu­ard Ale­jan­dre, els entra­nya­bles Argemí de Breda, els Solis­tes de la Costa o els Mami Oplins Band, una de les ban­des giro­ni­nes que van ani­mar les vet­lla­des com Swing Sec o L’Ava­traia, un super­grup. Els pri­mers anys mana­ven els con­junts locals com Duo Dora­dow Grup, Xivarri, Grup Sols­tici 80... També hi van actuar Els Artris­tes, Àngel Daban, Toni Jiménez, Pa i Pops, Faris­tol... A finals dels noranta i fins entrats els 2000 el Sols­tici es va orga­nit­zar des d’altres col·lec­tius i amb algun canvi en la filo­so­fia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.