Sánchez el magnànim

Es veu que ara a Madrid s’han començat a ado­nar que sí, que s’està cui­nant una plan­to­fada des­co­mu­nal a la justícia espa­nyola amb els recur­sos de la sentència de l’1-O al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, a Estras­burg, i que tot són mal­de­caps. Coi, però, si que pas­sa­ria això ja ho havíem sen­tit a dir des del pri­mer dia a @boye_g­Gon­zalo Boye, i fins ara ja ho han con­fir­mat uns quants tri­bu­nals euro­peus, no? Ara se n’ado­nen? Es veu que estan pre­o­cu­pats –coi, ja era hora– perquè tot ple­gat els pot caure com un cas­tell de car­tes i ves que un bon dia –tant si els agrada com si no– no passi que els de l’exili puguin tre­pit­jar sòl espa­nyol –“muy mucho español”, que diria Rajoy– i s’hagues­sin d’aguan­tar. No els ho reco­ma­na­ria, de moment, la veri­tat. Vet aquí les pres­ses a con­ce­dir els indults i tanta mag­na­ni­mi­tat per part de Pedro Sánchez. No fos cas que Sánchez el magnànim el que esti­gui fent és estal­viar-se pas­sar ver­go­nya ell com a Gobi­erno i, de pas­sada, estal­viar-la a l’apa­rell judi­cial espa­nyol. Tanta peda­go­gia, tanta gene­ro­si­tat, tanta bene­volència i tanta indulgència, començo a pen­sar que no són gratuïtes. No estem sols, i no ho sabíem. Els magis­trats del Cons­ti­tu­ci­o­nal Juan Anto­nio Xiol i María Luisa Bala­guer –ai las– són ben clars en els seus vots par­ti­cu­lars, i adver­tei­xen que amb les con­dem­nes a Jordi Sànchez i a Jordi Cui­xart s’ha posat en risc la democràcia a Espa­nya perquè es va vul­ne­rar el dret de reunió i la nor­mal par­ti­ci­pació de la ciu­ta­da­nia. Tots els que aquell 20-S érem allà ho sabem, el que va pas­sar. I tots sabem el que està pas­sant ara. Sánchez ens recepta i repar­teix mag­na­ni­mi­tat des de l’Argen­tina, però em fa l’efecte que els magnànims són uns altres: els que li estal­vien pas­sar ver­go­nya per les sentències que vin­dran i li aplau­dei­xen uns indults a canvi de qüesti­o­nar segons qui­nes vies tot blan­que­jant a Europa aquells que han estat còmpli­ces del 155, i que quan van tenir l’opor­tu­ni­tat de nego­ciar no ho van fer. Però es veu que som en temps de concòrdia i diàleg. Ben­vin­gut sigui.