De quan érem pagesos
L’època turística de Lloret comença cap al 1950. Abans, la població tenia un nucli de pagesia sobretot al voltant de l’ermita de les Alegries (l’antiga parròquia consagrada el 1079), i, a més, tothom era una mica terrassà i una mica pescador. De nit s’anava a la teranyina i de dies es treballava el camp (el saió, la vinya, l’hort…).
Tot i el que s’ha escrit, la vida dels pagesos i terrassans és encara un capítol pendent de tractar en profunditat. Ara el tema està d’actualitat per una excel·lent exposició muntada al primer pis del centre cultural de Can Saragossa –una antiga masia, també, convertida en casa senyorial neogòtica el 1905, ara museu– que aplega tots els materials recollits de temps pels diferents responsables municipals i la mateixa gent del món rural, conscient que s’està extingint un model de manera de viure.
Rafel Roig de Llobet –impulsor d’aquesta recuperació– s’ha dedicat a repassar cadascun dels elements inventariats, a treure el rovell de les peces metàl·liques i a deixar-ho a punt d’exhibir. La presentació s’ha fet, d’altra banda, agrupant temes i espais, de manera que hom es troba immers en els ambients pretèrits que s’han recreat i hom se sent integrat a la cuina d’una vella casa de pagès, amb la típica pastera i els recipients diversos; al menjador, amb la taula ben parada; a la cambra de dormir, amb la indumentària diversa, sobretot la roba de bolquers dels nadons; al racó de la higiene, amb els rentamans; a l’estable i dependències semblants, amb tota mena d’aparells i eines –rascles, arades, tràmecs, fangues…–; al celler, amb les botes, les garrafes, les mesures antigues, etc.
I per si fos poc, encara una col·lecció de carros i tartanes en miniatura, una mostra de fotografies de masies significatives, la llista de les que s’han trobat documentades i un mapa amb la seva ubicació, etc.
És una exposició que cal visitar més d’una vegada. Representa retornar a la nostra infantesa de fa seixanta o setanta anys, quan les cases de pagès, tot i ser-nos familiars, ens resultaven encara enigmàtiques i quan hi anàvem a buscar la llet o algun producte propi semblava que entràvem en un altre món. Felicitats als qui han fet possible aquest revival.
