La reglamentació de la festa

En el procés de recu­pe­ració de la vida tal com l’enteníem abans, hi ha ele­ments que han ater­rat per que­dar-se i d’altres que tots espe­rem que es difu­mi­nin fosos per la nor­ma­li­tat. Entre aquests dar­rers jo hi des­ta­ca­ria l’acti­vi­tat coer­ci­tiva i con­di­ci­o­na­dora de la vida dels altres que diri­gents locals, naci­o­nals i mun­di­als han adop­tat. La pro­xi­mi­tat d’elec­ci­ons (sem­pre n’hi ha unes a tocar) en farà rela­xar l’acti­tud a la majo­ria. Però temo que n’hi haurà que hi han aga­fat gust i es con­ti­nu­a­ran cre­ient obli­gats a reor­de­nar la vida, el lleure i els hora­ris dels altres. Con­fiem que la dis­tensió arri­barà, una hora o altra. De moment, fogue­res, asse­guts i sopar, per sepa­rat. Santa Paciència, tenim! Sort que no m’agrada la coca!