La firma dels reis

L’exaltada presidenta d’aquest invent del “cafè per a tothom” anomenat Comunitat de Madrid ha posat el rei d’Espanya en un compromís. Diumenge passat, poc abans de començar la manifestació ultramuntana a la plaça de Colom madrilenya, va fer un reguitzell de preguntes davant dels periodistes: “Quin serà el paper del rei?, signarà els indults?, el faran còmplice?” És significatiu que mai no hagin fet aquest interrogatori a la casa reial espanyola quan els indultats eren terroristes d’estat, militars colpistes o policies abusadors. No gaire lluny geogràficament i cronològica, al continent europeu del segle XXI, l’any 2013 al Parlament d’Escòcia –situat just davant del palau reial de Holyrood– s’hi aprovava la “llei del referèndum d’independència escocès”. Al text legislatiu s’hi diu que “va ser aprovada pel Parlament el 27 de juny de 2013 i va rebre el consentiment reial el 7 d’agost de 2013”. Mentre allà ningú va posar en dubte que la monarca validés un referèndum d’autodeterminació, quan es tracta del cas català s’exigeix al cap d’estat que mantingui a la presó els promotors del mateix exercici democràtic. És clar que si això passa és perquè el titular de la corona espanyola ho ha posat fàcil. Isabel II es va mostrar molesta amb el primer ministre David Cameron quan aquest va revelar que havia intentat negociar amb Buckingham Palace un gest a favor de la unió del Regne Unit, posant en dubte la seva escrupolosa neutralitat. Felip VI, en canvi, es va prestar a fer de portaveu de Mariano Rajoy amb el seu discurs del 3 d’octubre de 2017, prenent part en un conflicte polític, posant-se al costat de la intransigència i abandonant el paper d’àrbitre que li atribueix l’article 56 de la Constitució Espanyola que tant diuen defensar quan interessa. Que ara no s’ofengui si li exigeixen que continuï fent de representant de l’espanyolisme més fanàtic i antidemocràtic.