Futbolistes

Messi encara no ha anat mai a veure cap partit de futbol femení. Ho hauria de fer, creu la periodista tarragonina Danae Boronat, que va ser la primera narradora a retransmetre per televisió un partit de futbol de primera divisió i que ara ha publicat un llibre sobre com les jugadores d’aquest esport, segurament el més masclista de tots els esports, han de transitar per un camí de desaprovacions, desigualtats, comentaris sexistes i despectius. En el llibre No las llames chicas, llámalas futbolistas (Libros Cúpula), Boronat en posa alguns exemples fastigosos, sobretot els que expliquen les jugadores de la selecció que l’any 2015 van denunciar qui en va ser l’entrenador durant 27 anys llargs tot i les mostres d’abusos de poder i homofòbia. “Un cop, quan estàvem sols a l’ascensor, em va pessigar el cul [...], tenia disset anys, era tímida [...] em va dir: tu saps com fecunden els galls a les gallines? I Em pessigava.” Messi, que enlaira les dues llances de mascle i de poder, hauria d’anar a veure algun partit de futbol femení, diu Boronat, per donar visibilitat a l’esport femení. Una llàstima que encara haguem de dependre dels homes i dels homes d’èxit per fer-nos visibles. És cert que en els darrers cinc anys hem avançat més en la professionalització del futbol femení que ens els últims trenta. L’actual Barça femení serà llegenda. Però si al Barça masculí li hagués anat tot millor i hagués tinguts triplets a l’abast, ens hauríem fixat tant en les jugadores? Sí, Messi potser hauria d’anar a veure algun partit de futbol femení. Però no volem haver de menester –ni hauríem de– Messi.