Ah, Perejaume!
De bon matí, cada 24 de juny, portar un museògraf anònim davant del pla de Can Sauleda de Sant Pol perquè ensuri novament la palmera més alta, i que uns quants entre el públic hi llegeixin les Pagèsiques, de la pàgina 229 a la 372. Les pauses de dicció, és clar, que siguin pensamenteres. Tot seguit, sense encantar-se, que l’autocar dugui la gent a la Fundació Palau de Caldetes, distribuir-la en grups de vint-i-quatre davant de les vint-i-quatre constel·lacions solars que hi ha pintades i fer que tots tanquin els ulls al mateix temps. Cada hora en punt, enlluernats per no veure-s’hi gens, que coregin les paraules editades a Mareperlers i ovaladors: “El tacte pren esclat!” Que palpin els sols només amb els ulls, des de la ceguesa més clarivident. I au, a pujar a l’autocar i cap al Casal de Can Manyé, a Alella. Que molts de nens s’hi facin dur de la mà. Explicar-los com és l’escriptura ara una passa ara una altra i com s’avallalça la platja si en saben calcigar bé la sorra. De grans ja ho faran amb una marededéu a l’esquena.
Ara, cap al Masnou. Entrar al cinema La Calàndria i reposar el front sobre la pantalla com el pagès el descansa al ventre de la vaca mentre la muny. Un quart d’hora, així. Quietud. Fer-hi un exercici col·lectiu d’oïsme. Sentir com diu “gràcies!”, el mar, quan el reguen perquè es faci més, i contestar-li: “de res”. Després, tornar a pujar a l’autocar i arribar-se a la finca de les Cinc Sénies de Mataró. Ensardanar el munt de fems daurats que s’hi trobaran. Esperar que el núvol s’aparti i que el sol lampadegi el pa d’or. Emocionar-se amb l’instant epifànic i recordar les paraules de Perejaume: “El sol passat pel fem no rep brutícia”, “El fem es barreja semànticament amb una forma conjugada del verb fer”. I és clar que sí! En grec “fer” és poiéo. De l’altra banda del mar, en feliç empopada, mira com ens arriba la paraula poesia.
Amics de les Arts, gràcies per haver-nos acostat a la poesia de Perejaume amb l’acció expositiva Guardar a fora, que heu escampat per cinc punts del Maresme (corre, lector, encara hi ets a temps. Tens una setmana de coll).
I sobretot, Amics, no en digueu res, d’aquest article, a Perejaume. Als genis no se’ls ha de molestar amb plagis d’estil ni de lèxic. Tenen massa poesia per vessar damunt de l’agrarietat de la vida.