Maltractar i robar els pares

Les persones grans tenen un problema sobrevingut en el cercle més proper que ens fa caure la cara de vergonya: el maltractament i l’espoli patrimonial. El 2020 el servei especialitzat d’atenció a les persones del Consell Comarcal del Baix Llobregat va posar sobre la taula l’abast d’una violència sobre la qual encara no existeix prou visibilitat pública i que s’expressa tant en l’àmbit físic com en el psicològic/emocional a més de la negligència en les tasques de cura i l’abús sexual; en totes les franges d’edat les dones s’emporten, fatalment, la part del lleó. Ens podem imaginar què representa agredir a qui no es pot defensar? A un avi, pare, oncle, que confia en nosaltres? L’habitatge i els diners en comptes dels bancs constitueixen l’eix del maltractament econòmic: fer signar als ancians poders notarials per vendre la casa o sol·licitar crèdits amb l’aval de les seves propietats, que acaben embargades, és força comú. En un mateix sentit, Josep Maria Solé, director de Support-Girona, que treballa en la defensa, promoció i desenvolupament de les persones amb discapacitat, ha denunciat recentment que el 40% dels usuaris de l’entitat pateix intents de despossessió de béns per part dels seus familiars. Solé reclama una resposta activa de part de la societat i les administracions per fer aflorar els casos i evitar que es consumin els robatoris. La nova llei sobre capacitat jurídica de les persones amb discapacitat –ahir hi fèiem referència– haurà de millorar els sistemes de detecció i intervenció ràpida per posar fi a aquesta malvestat.