Les eternes ombres
Vorejant penya-segats i fondals inabastables, arribem amb les calmes d’estiu a cap de Creus. Lluny ha quedat Portlligat, emmirallant-se a la posta. Les roques ens envolten, feréstegues. Com va escriure Josep Pla, estem davant la monstruositat mineral de la costa empordanesa. Davant del far, l’aigua sembla enfollida. Anem sortejant els esculls, lliscant sobre els niells a flor d’ona. A l’horitzó ha lluït una revifalla de llum, que ha empal·lidit, somorta.
En el silenci del capvespre, escoltem les remors de les ombres. N’hi ha que habiten les coves submarines i d’altres s’ajeuen com llangardaixos a les penyes del coster. Fa anys i anys que hi són, records de roques a la penombra de l’horabaixa. Fins i tot als pescadors, es deia abans, els acolloneix cap de Creus. Ombres de vaixells, enfonsats per sempre sota aquestes aigües: el Pelikan i l’Annunziata, que jeuen a Portaló i a l’illa de la Galera, el Tregastel, al fons de la cala Bona, el Llanishen, el Douamont, tants d’altres... Cap de Creus és un paisatge insòlit, curull de llegendes d’apareguts. Platges i cales, de nord a sud: la Degollada, cala Tamariua, la Cativa, Fornells, la Galera, Talabre, Taballera, s’Arena, cala Prona, Galladera, Portaló, cala Culip, Fredosa, Guillola, es Jonquet, Portlligat, els Caials, Aiguadolça, Jóncols, Montjoi, l’Almadrava, Canyelles... Navegar per cap de Creus és cercar l’esperit de llibertat damunt les ones.
De vegades, cal l’ajuda dels poetes. Versos de Josep M. de Sagarra, que va veure tot això de prop: “Quantes coses té el mar... / aigua, aigua, aigua... / aigua i res més i quantes coses, / dins d’aquesta aigua i d’aquest blau covard / i valent i esgarrifat, / perles i roses / i ganivets i besos i l’atzar / de llavis prims i de mirades closes.” O també: “ Vine, Maria, pell de tremolí, / braços mullats, perfum d’aigua salada. / Vine, Maria, brot de llessamí, / gavina cansada... / No t’eixuguis aquesta trena d’or, / ja l’ull poc a poquet se’t desentela, / jeu dolçament, que t’entri el sol al cor / mentre passa la vela.”
La nit arriba, ja. Només aigua, roca i cel. La nit sobre les ombres de cap de Creus.
