Nou govern, indults condicionats

De l’1-O del 2017 fins aquest 22 de juny d’enguany, han pas­sat mol­tes coses: repressió bru­tal als ciu­ta­dans; apli­cació del 155; empre­so­na­ment i exili als mem­bres del govern; elec­ci­ons impo­sa­des per M. Rajoy el 27-D del 2017 amb cla­te­llot ines­pe­rat per als uni­o­nis­tes, que cre­ien acon­se­guir la majo­ria, que obtin­gue­ren els inde­pen­den­tis­tes (!); la Covid-19 i noves elec­ci­ons impo­sa­des pels tri­bu­nals, amb nova victòria de l’inde­pen­den­tisme pel 52% del vots, en les elec­ci­ons del 14-F. Final­ment uns indults forçats pel Con­sell d’Europa (amb vots en con­tra dels mem­bres del PSOE), i no per la mag­na­ni­mi­tat del Gobi­erno de España, ja que mal­grat l’acte pro­pa­gan­dista del pre­si­dent Sánchez del pas­sat dia 21 al Liceu, Espa­nya, tal com mani­festa l’esmen­tat Con­sell d’Europa en la seva decla­ració, és als antípodes d’una democràcia plena.

Uns anys, força tris­tos per als cata­lans, que con­clo­uen, per una part, amb un govern pre­si­dit per ERC, amb un cert desori intern de JxCat, que en no ree­di­tar la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, Water­loo difícil­ment seguirà sent quel­com més que la residència a l’exili de Puig­de­mont, com ho fou en l’ante­rior legis­la­tura, que des d’allà tute­lava de facto el govern Torra, cosa que pot­ser és per això que JxCat va neces­si­tar quasi tres mesos per ado­nar-se que “tot no segui­ria igual”, i per això les seves llar­gues espe­cu­la­ci­ons; d’altra banda, uns indults a mit­ges, que en cap cas reso­len la repressió con­tra uns tres mil ciu­ta­dans cata­lans i que manté la inha­bi­li­tació dels pre­sos polítics, que equi­val a con­si­de­rar just el judici que totes les instàncies judi­ci­als inde­pen­dents d’arreu con­si­de­ra­ren injust. Només l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació, previ referèndum pac­tat, poden resol­dre el con­flicte exis­tent.

Pel que fa a la nego­ci­ació per for­mar govern, quan tot­hom donava per fet que s’havien esgo­tat totes les pos­si­bi­li­tats d’èxit i que s’anava a unes noves elec­ci­ons, donat que els excon­ver­gents no plan­te­ja­ven altra cosa que Water­loo havia de “seguir tute­lant el govern”, resulta que, oh, mira­cle!, la CUP, reves­tida amb la indu­mentària de solem­ni­tat, va acon­se­guir que els par­tits inde­pen­den­tis­tes que asso­li­ren l’històric 52% dels vots, segues­sin a la taula, amb l’objec­tiu d’arri­bar a un acord de mínims dels tres que sor­to­sa­ment sig­na­ren. Aque­lla con­tundència de la CUP va fer posar els peus a terra a uns i altres, car la pos­si­bi­li­tat d’un govern en mino­ria d’ERC podia ser fac­ti­ble, però amb molts equi­li­bris i amb grans difi­cul­tats per tirar enda­vant la legis­la­tura. Tot i així, la deter­mi­nació en que fou anun­ciat va ser deter­mi­nant perquè una gran majo­ria de JxCat, de cop s’ado­nes­sin que el seu somni era impos­si­ble, al mateix temps que s’obrien nota­bles divergències entre la militància, la pro­vi­nent del PDe­CAT i la nova afí a Puig­de­mont, par­ti­da­ris de noves elec­ci­ons. La con­sulta expli­cità que majo­ritària­ment eren favo­ra­bles a l’opció de Jordi Sànchez, men­tre Puig­de­mont no dis­si­mu­lava el seu des­a­cord. Fos el que fos, d’aquells més de 80 dies estèrils de nego­ci­ació, es va pas­sar a 48 hores inten­ses amb les quals arri­bava la fumata blanca: govern de coa­lició d’ERC i JxCat, pre­si­dit per Pere Ara­gonès, amb pari­tat de con­se­lle­ries per a les dues parts. Res­ten per resol­dre qüesti­ons que uns i altres por­ta­ven en les res­pec­ti­ves car­pe­tes; con­seqüent­ment el temps dirà si la bona dis­po­ni­bi­li­tat expres­sada en la roda de premsa con­junta entre Pere Ara­gonès i Jordi Sànchez serà asso­lida i, d’una experiència nega­tiva, no man­cada de pica­ba­ra­lles, acon­se­guei­xen pas­sar a una altra de bona har­mo­nia.

Pel que fa als indults typi­cal in Spain, cal con­si­de­rar dues coses: 1) que el règim cor­rupte del 78 segueix intacte i només tapa forats forçada­ment, car manté la repressió judi­cial via infor­mes de la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal. 2) que, a part de ser forçats pel Con­sell d’Europa, són molt lluny de resol­dre el con­flicte polític entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Per altra banda, és urgent reu­nir la taula de diàleg, que urgeix que esde­vin­gui de nego­ci­ació, sense línies ver­me­lles de cap mena, car fer esment a la llei, tal com la inter­pre­ten el TC, els altres tri­bu­nals, també el de Comp­tes o la des­qua­li­fi­cada cúpula del Poder Judi­cial, quan la mateixa Cons­ti­tució, amb bona volun­tat, té mol­tes altres inter­pre­ta­ci­ons de les que ens impo­sen ver­go­nyo­sa­ment els esmen­tats tri­bu­nals.