De bous i flamencs

La via lliure que el govern ha donat a la celebració de les festes majors, revetlles i altres actes populars comporta també l’inici, després d’un any i mig d’aturada, dels tradicionals i des de fa temps controvertits correbous, una tradició ben present a les Terres de l’Ebre (dels 36 municipis que els tenen regulats per llei, 26 són a les Terres de l’Ebre). Aquest cop les festes amb bous han començat amb una sensació agredolça, tal com reconeixia l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines, per l’envestida greu que va patir un dels retalladors, divendres a l’Ampolla, i per un altre jove que va resultar ferit lleu per un embat del bou, dissabte. Però més enllà aquests fets tristos, la represa dels actes taurins ha reobert el debat sobre per què en ple segle XXI continuem traient els bous a la plaça, els bous al carrer o els bous capllaçats o embolats. Un debat, diuen els defensors d’aquesta tradició, que sempre obren “els de fora”, de qui critiquen els atacs malintencionats a la tradició. Una tradició, però, no pot ser intocable. I ja és hora que tant els d’allà com els de fora, tant els animalistes que posen el crit al cel pel suposat maltractament animal com els seus defensors i, sobretot, els representants polítics, a qui sempre ha fet feredat aquest debat per no perdre rendibilitat electoral, s’hi posin de veritat i analitzin si tenen sentit aquests actes taurins per la societat d’avui. “S’ha demostrat que econòmicament dona més diners fotografiar un flamenc que matar-lo i aquesta és la direcció on hem d’anar”, va declarar ahir el portaveu de l’Associació Tots Som Poble, d’Amposta.