D’això se’n diu esclavitud

Esclavitud moderna és el nom d’una violència que encadena més de 40 milions de persones en ple segle XXI, segons un estudi de Walk Free Foundation per a l’Organització Internacional del Treball (OIT). Avui ens referirem a l’ús i abús d’aquesta pràctica vinculada a la fàbrica que el grup alemany Possehl té a Malàisia i que proveeix els principals productors de xips semiconductors d’Europa i dels EUA, els quals a la vegada serveixen a Intel, Samsung, Microsoft i altres marques esteses arreu del món. (Informació extreta de DanWatch, col·lectiu danès expert en periodisme d’investigació). Imaginem que es diu Maria –tampoc es va atrevir a identificar-se– i que té 23 anys i molta por de ser empresonada per haver reclamat a l’agència que l’havia contractat que li retorni el passaport; no pot suportar les condicions laborals i vol tornar al seu país, a Indonèsia, però l’amenacen amb denunciar-la a la policia i no es pot escapar. Imaginem que es diu Albert, que té 25 anys i és del Nepal, i que li han descomptat vuit mesos del seu salari per a despeses de renovació dels seus papers. Mentida! Li estan demanant tres vegades més el cost real dels tràmits, i a més d’haver-se esllomat durant vuit mesos sense cobrar, no ha obtingut la documentació i encara els deu diners. Imaginem que és en Joan nascut a Bangladesh i que l’han col·locat en la secció d’embalatge, 14 hores al dia sense ni una jornada de descans durant un any. Són alguns exemples d’un negoci que creix davant la indiferència del món. L’esclavitud s’ha d’abolir, no li hem de posar cap like.