Opinió

A la tres

Però això què és?

“La Caixa de Solidaritat, per esgotats que estiguin (que estiguem tots plegats), ja fa dies que va tard

Però quin coi de país és aquest, en què un tribunal administratiu sentencia amb fiances milionàries qui ell decideix sense cap mena de judici previ? Quin coi de país és aquest, en què un tribunal administratiu condemna a fiances milionàries uns quants ex-alts càrrecs que tenen també una causa oberta al jutjat pels mateixos fets –al jutjat número 18 de Barcelona– i on allà de moment no se’ls ha dit ni piu de fiances? Quin coi de país és aquest, que té un tribunal farcit de membres amb vincles amb el franquisme, que és a punt d’acabar el mandat –ho fa aquest mateix mes de juliol– i que aprova a correcuita i amb algunes irregularitats (no ho dic jo, ho deia una de les seves pròpies conselleres, María Dolores Genero, en el seu vot particular) un informe que fa tuf només de càstig i venjança contra l’independentisme? Però això què és? Quin coi de país és aquest, on els diaris del règim avancen les decisions del Tribunal de Comptes abans no ho comuniquin a les parts afectades? Quin coi de país és aquest, on els advocats s’han de llegir en tres hores les més de cinc-centes pàgines de l’informe i després tenen només deu minuts per presentar les al·legacions? Ah, que me n’oblidava: i quin coi de tribunal és aquest, que passa la factura de la fiança a la filla d’una de les acusades perquè la mare es va morir? És cert això? I si és cert, no els cau la cara de vergonya? Però què és això? I quin coi de país és aquest on per frenar actuacions com aquestes s’hagi de passar per una taula de diàleg, una trobada entre presidents i ves a saber quantes coses més de sota de la taula de diàleg que no ens acaben d’explicar? A veure si ara resultarà que aturar tot això, tot aquest despropòsit, serà una gran victòria. La victòria seria marxar, d’un país com aquest, no? O és que no ho han seguit, tot això d’aquest coi de Tribunal de Comptes? Una vergonya. I sí, ja ho sé que estan (estem) una mica desorientats, cansats, tips, rendits i fastiguejats de tanta repressió i tantes fiances milionàries. Però si no hi som nosaltres, qui hi serà? La Caixa de Solidaritat (caixadesolidaritat.cat) ja fa dies que va tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia