El model bicèfal del PNB

El Partit Nacionalista Basc s’organitza seguint un model bicèfal, un patró que és recollit de manera estricta en els seus estatuts, que diuen que les institucions i el partit han de ser liderats per persones diferents. Tots recordem el cas de Xabier Arzalluz com a històric president de l’organització política mentre a la lehendakaritza s’alternaven Garaikoetxea, Ardanza i Ibarretxe. Actualment aquest paper el juguen Andoni Ortuzar i Iñigo Urkullu respectivament. Aquest darrer, a l’hora de concórrer a les eleccions del 2012, va haver de deixar les responsabilitats orgàniques perquè eren incompatibles amb la presidència del país. L’objectiu d’aquesta bifurcació és evitar que el partit quedi desatès per les obligacions governamentals del dia a dia i, alhora, mantenir la coherència ideològica més enllà dels vaivens de més de curta volada marcats per l’actualitat política. Aquest model ha estat vist per altres formacions com un possible referent. Un sector crític del PP basc va proposar aquest abril passat d’adoptar-lo com a propi. També a Unides Podem hi ha el mateix debat des que Pablo Iglesias va deixar la vicepresidència del govern espanyol: es tractaria que ell exercís el lideratge polític i Yolanda Díaz fos la persona forta al govern. En el cas de Catalunya, l’alliberament dels presos amb un indult parcial pot portar a aquesta situació, encara que sigui fent de la necessitat virtut. Tenint en compte que continua la seva injusta inhabilitació per exercir càrrecs públics, s’acabarà implementant una versió autòctona de la bicefàlia basca. El capital polític dels organitzadors del referèndum, amb tota la credibilitat acumulada aquests darrers anys, pot ser l’impuls d’una nova manera de fer. Amb l’agenda lliure podran trepitjar carrer, fer proselitisme i treballar per seguir omplint de contingut ideològic la causa de l’independentisme català.