Santa innocència

L’estratègia ja me l’apli­ca­ven la meva mare o el meu pare quan era petit i volia com­prar alguna lla­mi­na­dura, o quan volia fer alguna cosa o anar a algun lloc al qual ells no volien anar o que no els agra­dava. “Ara no; això ja ho com­pra­rem més enda­vant”, em deien. “Ara no hi pots pas anar, però si et por­tes bé pot­ser hi ani­rem més tard”, sen­ten­ci­a­ven. Els meus avis devien fer el mateix als meus pares. Se’n diu tirar la pilota enda­vant i espe­rar que te n’obli­dis. L’estratègia, si no és pas que ets molt tos­sut, sol fun­ci­o­nar. M’apli­ca­ven aquesta estratègia –suposo que a vostès també– o aque­lla de fer pas­sar gat per lle­bre. Tu volies allò d’aque­lla pres­tat­ge­ria i just quan esta­ves fent una rebe­que­ria perquè t’havien dit que no dei­xa­ven anar un “oh!” ben gran i t’ense­nya­ven qual­se­vol altre cosa d’una altra lleixa i tu ho aca­ba­ves recla­mant. Santa innocència. Ara ves a saber per què em va venir això al cap quan sen­tia ahir la minis­tra Irene Mon­tero par­lant del referèndum. “Ara no, però d’aquí a un temps ja ho veu­rem”, va dei­xar anar a RAC1. Només li fal­tava dir allò de “si us por­teu bé”. Mon­tero va fer un Rufián i va recep­tar temps. Jaume Asens –suposo que ara la moda que vindrà serà aquesta– va ser a TV3 i també va ser­vir pei­xet. “El referèndum és sobre la taula”, va dir. Caram. Però hi va afe­gir: “Però hem de ser rea­lis­tes (...), aquest no és un esce­nari immi­nent.” Pode­mos va optar ahir pel “sí, sí, però més enda­vant” (que no deixa de ser un no, però més amo­ro­sit) i Iceta, hàbil com és, pel gat per lle­bre. Que voleu un referèndum? Ah. Doncs sí. Si voleu, va dir, podrem fer un referèndum per votar “un gran acord sobre auto­go­vern, finançament i par­ti­ci­pació de les comu­ni­tats autònomes en el dis­seny de les polítiques de l’Estat”. Vaja, que ens va ense­nyar la lleixa del cos­tat vejam si callem. O vota­rem més enda­vant (“ara no, això ja ho com­pra­rem més enda­vant”, em deien a casa) o vota­rem una altra cosa (“oh! has vist què hi ha a la lleixa del cos­tat?). Santa innocència. I santa paciència.