Rossinyol que vas a França

‘El rossinyol’, un clàssic del nostre repertori popular interpretat per Joan Manuel Serrat, Joan Báez, Victoria de los Ángeles, Nana Mouskouri i segur que per moltes de les corals del país, una tema preciós que s’ensenya a les escoles i que ens emociona per la seva dolça melodia sense que potser ens fixem del tot en l’argumentari: “Rossinyol que vas a França, rossinyol, encomana’m a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol, perquè a un pastor m’ha dada, rossinyol...” És la molt lírica queixa d’una malmaridada, una jove entregada en matrimoni, com era costum en temps remots sense que hi pogués dir ni ase ni bèstia, sense opció a negar-s’hi. Temps remots? Sí i no: els nostres besavis i avis encara feien tractes en les fires de la contrada, jo tinc un hereu, tu tens una pubilla, a veure si arreglem les coses... Serveixi aquest senzill apunt etnogràfic per prevenir de qualsevol visió etnocèntrica referida en aquest cas al matrimoni forçat, un atavisme cultural que com dèiem ahir es manté viu en moltes parts del món, també a Catalunya amb l’arribada de col·lectius procedents de països on la pràctica és habitual. L’associació Valentes i Acompanyades treballa des del 2014 per fer visible i erradicar aquesta violència que s’oculta en l’àmbit familiar/comunitari i la Generalitat va presentar el març del 2020 un protocol de prevenció i intervenció que en acabar la legislatura encara no havia estat aprovat. Cal fer-ho i de manera prioritària, no podem permetre que joves nascudes al segle XXI hagin d’afrontar una situació com la de la protagonista de la cançó.